L’alumnat de tercer curs de l’Esdap Catalunya campus Deià realitza un mapa col·laboratiu sobre la riera de Sant Andreu, com una exploració del context natural, urbà i social de Nou Barris i Sant Andreu.
Al llarg d’aquest quadrimestre hem realitzat un treball de recerca que ens ha portat a comprendre millor un element dels recursos naturals, com és l’aigua i la seva implicació directa en el nostre entorn més proper, la ciutat de Barcelona, concretament als districtes de Sant Andreu i Nou Barris.
En una de les classes de l’assignatura, vam tenir l’oportunitat de poder visitar la “Casa de l’aigua”, on vam entendre per on discorria l’aigua en l’inici de la creació dels barris de Sant Andreu i Nou Barris i els mètodes d’acumulació i distribució cap a la ciutat de Barcelona.
L’aigua és un bé limitat indispensable sense el qual ni l’individu ni la comunitat podrien subsistir i és el focus indiscutible en el qual una societat es desenvolupa.
La recerca i el treball col·lectiu s’ha realitzat en l’assignatura Optativa de 3er curs, Taller d’aplicacions tècniques i recursos: Institució cultural: interacció, creació, intervenció. Que proposa una relació amb projectes artístics en institucions culturals, un recorregut de desenvolupament de continguts i situacions creatives que s’aborden des de les metodologies i els anàlisis del món professional del disseny.
En aquesta ocasió, se centren en les institucions culturals i en els formats d’intercanvi cultural que es donen amb el disseny i la construcció de la ciutat.
El projecte al que es vincula la pràctica és Serps d’aigua. Les rieres ocultes i la construcció simbòlica de Barcelona, de Sitesize. Que es desenvolupa en el centre d’art La Capella de Barcelona.
Serps d’aigua vol rellegir la ciutat de Barcelona sota un règim de relacions en què les condicions naturals preexistents lligades a la circulació de l’aigua esdevenen activadores de nivells de significació, de construcció cultural i social del que es produeix en una superfície aparentment neutra i homogènia.
La intervenció que realitzem, se centra en el recorregut anomenat la riera de Sant Andreu, que al seu pas ens mostra delimitacions de zones, barris i ens situa en punts estratègics per on se situen els serveis a la comunitat, tan necessaris avui en dia.
Algunes de les eines que ens han ajudat en la tasca han estat els mapes col·laboratius, que ens han guiat per l’entorn del recorregut i des d’on hem pogut descobrir aquests punts estratègics ja esmentats com a espais naturals, zones industrials i urbanitzades o espais de relació social i comunitària. La tecnologia de mapes col·laboratius que hem utilitzat és la d’Instamaps, una eina cartogràfica creada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de la Generalitat de Catalunya. És per tant, una eina pública que permet personalitzar mapes de tot tipus a partir de bases comuns. El mapes generats poden ser compartits en una galeria pública i reutilitzats segons les condicions programades per els seus autors.
Per entendre aquest projecte, els alumnes ens vam iniciar en treballs de manera individual, explorant la zona i recorrent la riera per a una millor comprensió de el recurs i per després finalitzar el treball de manera conjunta, el que gràcies a l’aportació dels altres companys sempre és enriquidor pels diferents punts de vista que s’agreguen a el resultat final.
Els alumnes participants en el treball són:
Sonia Mengual, Henry Yunga, Xavier Llorens, Mariona Barbeta, Antón García, Albert Navarrete, Laia Sánchez, Vanesa Pombo, Selva Román, Joel Garcés.
Professor tutor: Joan Vila Puig Morera
Recerca de continguts pel mapa col·laboratiu.
Temes i recerca per grups.
Per a crear el nostre propi mapa col·laboratiu, definirem aquells temes que considerem rellevants i sobre els que cada grup ha de desenvolupat la recerca documental. Els temes proposats són:
1. Ecosistemes naturals i espais naturalitzats.
2. Història social de Nou Barris i Sant Andreu.
3. Espais de relació social i comunitària.
Cada grup també ha decidit quina informació considera important dins d’aquest tema, en el mapa es poden senyalar fet i llocs com a una informació bàsica o més desenvolupada amb enllaços i referències.
La recerca es realitzarà utilitzant fons documentals virtuals accessibles per internet: arxius històrics, fons d’imatges, informació en premsa digital…
Amb tota aquesta informació s’han confeccionat entrades de contingut que seran les que omplen el mapa final.
Història social de Nou Barris i Sant Andreu
L’apartat d’Història Social de Nou Barris i de Sant Andreu ha sigut un tema clau per poder descobrir i remarcar aquelles localitzacions que creiem que han marcat en algun moment dins de la història d’aquests barris al llarg del temps. Entre aquests diferents punt hem treballat sobre aspectes tant culturals, com industrials, socials…
En el cas de la Vila de Sant Andreu hem volgut remarcar llocs on es concentra la vida social del barri, com en el cas de la Plaça Orfila, el Mercat i el Carrer Gran de Sant Andreu, que han sigut punts claus dins del barri com a llocs de trobada pels veïns des de dècades. Un altre aspecte social del barri ha sigut treballar la casa Bloc, ja què també va contribuir en la reforma social de les condicions dels obrers, i per tant, a crear un nou ambient social entre els habitants de Sant Andreu.
Sant Andreu de Palomar en els seus inicis va ser un poble eminentment agrícola fins a ben entrat el segle XX, dins d’aquest passat hem volgut fer puntualització sobre la masia de Ca Valent o la Torre Fang, una de les masies més importants i que va mantenir la seva activitat fins a finals del s. XVIII. A la fi del s. XIX es van començar a instal·lar indústries i en 1902 hi havia unes 150 fàbriques en total, dins de l’àmbit de la industrialització podem trobar punts tan importants com la Plaça de Ca Galta Cremat, antiga fàbrica de la qual avui dia només es conserva la seva antiga xemeneia o el complex de Fabra i Coats una de les empreses tèxtil més importants de Catalunya i un dels racons més significatius dins del camp de la industrialització.
Per conèixer l’urbanització del districte de Nou barris s’ha intentat profunditzar sobre com han estat organitzats els barris fins avui dia, i conèixer en profunditat quins han sigut aquells fets històrics més importants que han marcat a cadascun del barri. S’ha volgut destacar els barris de Verdum, la Prosperitat, Roquetes, Guineueta i Canyelles, tot i
que tots han estat rellevants. El barri de Verdum es destaca per ser un dels barris més actius comercialment, i les cases del Governador per motivar a la renovació dels habitatges als anys noranta. Els habitatges del barri de la Prosperitat com a evidencia del gran creixement demogràfic de la ciutat als anys 20 amb la creació de noves places com Harry Walker o Àngel Pestanya, fent que esdevingui un barri molt dinàmic i ple d’entitats.
El barri de Roquetes que destacà per la seva ortografia de barri, desenvolupada amb l’arribada dels immigrants, on es va arrelar un profund sentiment de solidaritat amb la construcció de nous sistemes de clavegueram, entre d’altres pels veïns.
La Guineueta que destaca sobretot per l’Institut Mental de la Santa Creu i Santa Pau, que actualment acull a la Seu del districte de Nou Barris. I finalment destacar el barri de Canyelles per ser el darrer polígon construït l’any 1974, que esdevé com a exemple d’urbanisme franquista marcat per l’especulació salvatge i la manca d’infraestructures. Tots aquests aspectes constitueixen alguns dels fets històrics més representatius del districte de Nou Barris, que abarquen aspectes força rellevants en diverses èpoques del segle XX.
Em analitzar el tema de lluites i reivindicacions veïnals a Nou Barris ha estat molt interessant veure com Nou Barris és un districte en el qual hi ha molta unió veïnal i entre la gent que habita als seus carrers. En aquest apartat s’han tractat reivindicacions del veïnat generalment dels anys 60 però, hem inclòs una lluita actual, la de La Plaça de les Dones, la qual va ser inaugurada l’any 2017 com a homenatge a la gran lluita feminista que han realitzat les dones del districte durant dècades.
Gràcies a la unió dels habitants del districte i a les seves lluites, Nous Barris ha aconseguit millorar les seves instal·lacions i les condicions dels que hi viuen allà. Com als anys 60, quan els habitants de Roquetes es van unir per protestar les condicions del barri, on les aigües fecals corrien pels carrers i tots els veïns junts van construir un sistema de clavegueram.
Una lluita que va influir a tot al barri i va demostrar la unió d’aquest és la de l’any 1970, on molts veïns de Santa Engràcia van ser desallotjats per una promoció immobiliària i van haver d’instal·lar-se en barraques. Tot el barri es va ajuntar per demanar habitatges dignes per tots els veïns i la lluita es va fer extensiva i van lluitar per diferents millores al barri.
També es reivindicava la salut dels ciutadans i contra la contaminació com a la lluita contra l’empresa Harry Walker, la qual fabricava accessoris per a l’automoció i provocava molta contaminació. Els treballadors, amb l’ajuda dels veïns, van fer una vaga per protestar-ho i finalment van tancar la fàbrica i el seu espai es va utilitzar per instal·lar equipament pel barri com instituts, escoles i pavellons entre altres.
Ecosistemes naturals i espais naturalitzats.
Aquest grup s’ha encarregat de buscar les localitzacions més properes a la riera relacionades amb espais naturals i naturalitzats. S’han seleccionat uns 15 indrets dels quals en podem destacar les següents:
-El Parc de Can Dragó: El parc de 12 hectàrees, va ser dissenyat com a espai de transició entre el soroll de el trànsit de la Meridiana i el silenci de cementiri de Sant Andreu. Estructurat a partir d’illes, ofereix espais arbrats i d’estada i equipaments esportius.
-Els Jardins Llucmajor: i el Parc de la Guineueta. Un dels principals parcs de Nou Barris, és un autèntic recés de pau on descansar, passejar i també un bon lloc per observar les principals espècies de ocells de la ciutat.
-La Font Vella De Canyelles: construcció de pedra vista formada pel frontal i un lateral que serveix de banc. Un exemple de les moltes fonts de la muntanya de Collserola que tenen encara contacta amb la ciutat.
-El Parc Fluvial del Besòs: és l’últim punt del tram de la riera i per això es un punt important a tenir en compte per a la intervenció. El Parc Fluvial del Besòs és un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de la llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins a la desembocadura al mar Mediterrani. Amb una superfície total de 115 hectàrees és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona sobretot si considerem la seva ubicació, formant part del contínuum urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.
Espais de relació social i comunitària.
En aquest grup hem cercat aquells espais que són la base de la relació i la construcció social del barri. Equipaments públics i espais d’entitats i empreses que generen serveis essencials al barris. La trama i distribució homogènia d’aquests espais i equipaments proporciona la salut comunitària que cal per una realització plena dels habitants de la ciutat.
Hem destacat:
Equipaments esportius, places en espais públics, entitats veïnals, escoles, centres socials i comunitaris, centres cívics…