La ciutat ha colgat les rieres i els torrents. Algunes sota les cases i edificis de tots els tipus, dimensions i rellevància. Altres han conservat la seva forma sinuosa i orgànica i han esdevingut carrers en què el circular de l’aigua s’ha transmutat en flux de cotxes i vianants. Han conservat la forma i el nom, com un fòssil cultural, una referència òrfena d’una ressonància imprecisa.

Tenim noms de riera i torrents a tots els barris, però quan els comences a buscar no en són tants com hauria de ser, si pensem en la densa xarxa de vies d’aigua que circulaven pel Pla de Barcelona. Això és així perquè voluntàriament o no, hem volgut oblidar i negar la seva presència i això comença per desviar-les, controlar-les, soterrar-les i finalment treure’n el nom i substituir-lo per una persona exemplar, el nom d’una ciutat o qualsevol referència descontextualitzada.
Ja que precisament és aquesta l’operació, desubicar, desarrelar, desmerèixer qualsevol lligam amb un substrat que no sigui filtrat per transformacions culturitzades. Negar cap ocupació que ens reclami un lligam fangós, una tèrbola enyorança, una força incontrolable. Pors segellades en plaques de marbre que assenyalen llocs d’oblit.

Quins valors manifesten els noms dels torrents que no han estat oblidats?
Alguns demostren una presència massa forta per a ser negada. La Riera Blanca ha anegat massa vegades els barris de Sants i l’Hospitalet com per poder permetre’ns que oblidem que és una riera.
Altres són com restes fòssils d’altres temps. Com braços de rius que esdevenen petites llacunes oblidades dels seus cabals. El carrer del Torrent de Can Mantega, és un curt carrer en el barri de Sants sense continuïtat, tallat a dalt i baix.
Uns altres han sofert una transformació però mantenen un lligat misteriós amb els vincles amb l’aigua. El carrer Riereta al Raval, malgrat que l’evidència del seu nom ho digui, no la vinculem a una via d’aigua. Però caminar per aquest carrer estret i fosc ens manté dins d’una experiència humida.
Finalment, altres són fruit de recuperacions recents. Són reclams i testimonis d’una necessitat d’un vincle que sigui adreçat a qualitats naturals, retorns del contacte físic amb referències més profundes, d’una cultura paisatgística de retrobament i d’una connexió no racional amb l’entorn. Podria ser el cas d’anomenar Parc de les rieres d’Horta a la nova urbanització d’aquesta part superior de la vila d’Horta. O recuperar el nom de Riera de Cassoles a l’avinguda que separa el districte de Gràcia i els de Sant Gervasi, i que ha pres aquest nom de connexió territorial fruit de la desBorbonització del nomenclàtor. Benvingut sigui.


El mapa que acompanya aquesta nota, recull i assenyala la presència, segurament incompleta, dels noms de carrers lligats a rieres i torrents. Inclou carrers que assenyalen fonts, conduccions d’aigua, i també noms de carrers que tenen una ressonància amb l’aigua, cosa que ens permet imaginar lligams indirectes dels torrents amb els noms d’una manera insospitada.

Mapa dels carrers que porten nom de rieres i torrents.
Per desplegar la informació, obre el mapa en una nova finestra.
Clicka sobre les línies i punts per obrir accés a les dades i imatges.

Mapa de las calles que tienen nombre de rieras y torrentes.
Para desplegar la información, abre el mapa en una nueva ventana.
Clicka sobre las lineas y puntos para abrir el acceso a los datos y imágenes.